Back برونو بونتيكورفو Arabic برونو بونتيكورفو ARZ برونو پونتهکوروو AZB Бруна Максімавіч Пантэкорва Byelorussian Бруна Пантэкорва BE-X-OLD Понтекорво Бруно Максимович CV Bruno Pontecorvo German Μπρούνο Ποντεκόρβο Greek Bruno Pontecorvo English Bruno Pontecorvo Esperanto
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1913 Pisa (Itàlia) |
| Mort | 24 setembre 1993 (80 anys) Dubnà (Rússia) |
| Causa de mort | malaltia de Parkinson |
| Sepultura | cementiri protestant de Roma |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Pisa |
| Director de tesi | Enrico Fermi i Frédéric Joliot-Curie |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física nuclear, física de partícules, física i recerca i desenvolupament |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | físic, físic nuclear, científic |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza Institut Unificat de Recerca Nuclear Laboratori de Chalk River |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica Partit Comunista Francès |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 1939 | Projecte Manhattan |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Revaz Salukvadze (en)  |
| Família | |
| Germans | Gillo Pontecorvo Guido Pontecorvo |
Premis | |
Bruno Pontecorvo (Pisa, 22 d'agost de 1913 - Dubnà, 24 de setembre de 1993) va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.
Comunista convençut, va desertar a la Unió Soviètica l'any 1950, on va continuar les seves investigacions sobre la desintegració del muó i sobre els neutrins. El prestigiós Premi Pontecorvo es va instituir en la seva memòria l'any 1995.
El quart de vuit fills d'una família benestant jueva-italiana, Pontecorvo va estudiar física a la Universitat de Roma La Sapienza, amb Fermi, i es va convertir en el més jove dels seus nois de la Via Panisperna. El 1934 va participar en el famós experiment de Fermi que mostrava les propietats dels neutrons lents que van obrir el camí cap al descobriment de la fissió nuclear. Es va traslladar a París el 1934, on va dur a terme investigacions amb Irène i Frédéric Joliot-Curie. Influenciat pel seu cosí, Emilio Sereni, es va afiliar al Partit Comunista Francès, igual que les seves germanes Giuliana i Laura i el seu germà Gillo. Les lleis racials del règim feixista italià de 1938 contra els jueus van fer que els membres de la seva família abandonessin Itàlia per anar cap a la Gran Bretanya, França i els Estats Units d'Amèrica.
Quan l'exèrcit alemany va ocupar París durant la Segona Guerra Mundial, Pontecorvo, el seu germà Gillo, el cosí Emilio Sereni i Salvador Luria van fugir de la ciutat en bicicletes. Finalment va arribar a Tulsa, Oklahoma, on va aplicar els seus coneixements de física nuclear a la prospecció de petroli i minerals. El 1943, es va unir a l'equip britànic de Tube Alloys al Laboratori de Montreal, al Canadà. Això es va convertir en part del Projecte Manhattan per desenvolupar les primeres bombes atòmiques. Als Laboratoris de Chalk River, va treballar en el disseny del reactor nuclear ZEEP (Zero Energy Experimental Pile), el primer reactor fora dels Estats Units d'Amèrica que va ser crític el 1945, seguit del reactor NRX (National Research Experimental) el 1947. També va estudiar els raigs còsmics, la desintegració dels muons, i el que seria la seva obsessió, els neutrins. El 1949 es va traslladar a Gran Bretanya, on va treballar per a l'Atomic Energy Research Establishment (AERE) a Harwell.
Després de la seva deserció a la Unió Soviètica el 1950, va treballar l'Institut Unificat de Recerca Nuclear a Dubna. Havia proposat utilitzar el clor per detectar neutrins. En un article de 1959, va argumentar que el neutrí electrònic (νe) i el neutrí muònic (νμ) eren partícules diferents. L'experiment Homestake va detectar neutrins solars, però només es va trobar entre un terç i la meitat del nombre previst. En resposta a aquest problema dels neutrins solars, va proposar un fenomen conegut com a oscil·lació de neutrins, pel qual els neutrins electrònics es convertien en neutrins muònics. L'existència de les oscil·lacions va ser finalment establerta per l'experiment Super-Kamiokande el 1998. També va predir el 1958 que les supernoves produirien esclats intensos de neutrins, cosa que es va confirmar el 1987 quan la supernova SN 1987A va ser detectada pels detectors de neutrins.